Una masia amb història
La història de Can Freixenet o Cal Freixanet s’ha de posar en relació amb la ocupació humana de la part alta de la serra de Puigsaurina i els masos existents en aquesta zona com la Farigola o el Peleí.
La seva construcció s’emmarca amb la reorganització del territori i l’ocupació de noves zones de conreu que tingué el seu moment àlgid durant el segle XVIII. Juntament amb altres masos, s’establiren en aquesta zona un conjunt de propietaris que bastiren petites explotacions agropecuàries destinades a un consum d’abast local a inicis de l’època moderna.
El topònim Freixenet sembla d’origen antroponímic i es pot situar durant l’època moderna, relacionat amb l’ús de noms procedents de diversos elements naturals ex. Farigola, la Roca, etc.
A nivell arquitectònic, es creu que el mas s’hauria construit durant la baixa edat mitjana.
L’explotació agrícola-ramadera coneguda com a Can Freixenet està formada per un conjunt d’edificacions annexes on s’agrupa la zona d’habitatge i els diferents edificis agrícola-ramaders disposats al nord i a l’oest del mas. L’edifici central el forma una construcció de planta quadrangular organitzada en planta i dos pisos. El sistema constructiu utilitzat és de pedra local lligada amb argamassa amb murs de paredat comú i amb grans carreus de pedra calcària local situats en els angles com a pedres cantoneres. La coberta està formada per una teulada a doble vessant amb teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana.
L’entrada principal es fa a través d’una portalada que dóna accés a una petita entrada rectangular en el fons de la qual es disposen les escales d’accés a la resta d’estances particulars que es troben en ambdós pisos seguint l’estructura modular de cuina i annexes al pis inferior i les estances més privades i la sala al primer pis.
La façana principal presenta una estructura simètrica on s’obren les diverses obertures, totes emmarcades amb llindes força austeres. Les obertures es disposen de forma irregular al llarg d’aquesta façana: dues al primer pis i una al segon pis.
Es tracta d’una construcció en pedra de carreus irregulars on es combina l’ús de rajola per a les obertures de portes i finestres i l’arrebossat.
